L’artista alemany Max Ernst parlava de l’espurna poètica que es produeix en juxtaposar “realitats de diferent naturalesa sobre un pla en aparença inapropiat”. Així definia la tècnica del collage a principis del segle vint.

L’univers resultant, de vegades fruit de les casualitats que es produeixen treballant amb cura i ull esmolat, atresora un sentit propi que, encara que absurd, ens convida a submergir-nos per a abstraure’ns de tanta literalitat. Curiosament, és la pròpia realitat la meua major inspiració. Canalitzar allò punyent mitjançant una sorna irremeiable és el motor del meu treball. Una mena de revulsiu.

La versatilitat visual del collage em permet crear escenes que conjuguen humor irreverent, crítica social, surrealisme i eixa espurna de poesia que referia el senyor Ernst.

A més de les obres, he il·lustrat portades de llibres i discos, cartells, articles d’opinió, textos teatrals i poemes. 

Aspire a deixar-ho tot i pegar-li foc al rellotge.